La consciència sempre és consciència d’un mateix. Si ets conscient d’alguna cosa, essencialment ets conscient de tu mateix. (Ramana Maharshi)
Des dels seus orígens que la vida s’ha comportat de manera pulsativa, bifàsica, cíclica… l’energia interior de qualsevol organisme viu determina un propòsit que de manera manifesta i tal com ho percebem, ens condueix per una experiència expansiva. Si cap ésser surt conscientment o inconscientment d’aquest propòsit, de forma retràctil serà conduït cap a un estat incòmode o dolorós amb l’única intenció que llurs estats siguin capaços de rectificar l’estat no natural en què es veu immers. En cas contrari i prematurament, l’ésser viu pot torna a la font creadora, un gest que nosaltres els éssers humans en diem mort.
Podem donar molts significats a les lleis descobertes, als costums, a les creences… però un significat deixa de tenir significat quan no hi ha un contra-significat. Aquest “significat” únic i exclusiu és pel que es regeix l’ordre de la naturalesa i es compleixen d’igual manera per a tothom que viu al planeta terra. No hi ha cultura, raça o religió que pugui tergiversar les lleis universals, així, tot ésser viu comparteix la mateixa energia, informació, i propòsit que al mateix temps s’interpretarà individualment en relació a l’ecosistema i pel context sociocultural en què es viu.
La descoberta és gran i plena, en cada instant vull compartir un fet concret, en aquest cas una llei universal, que és interpretada de manera individual i subjectiva, se’n diu consciència. Ara i en aquest moment ho compartim tots els éssers vius, però uns són conscients de la seva consciència i d’altres no. Així que tant pels uns com pels altres comparteixo en tot instant aquesta capacitat de crear la mateixa realitat, una realitat que experimentada seguin el propòsit universal em construeix una vida balancejada des de la tristesa, l’alegria i la por. Acceptant el rol que se m’ha donat, percebo, visc, estimo.
Jordi Torné Banús 